Transcripció

Primera Carta Pobla d'Almussafes. Arxiu del Regne de València

1251, febrer. Escorón.
 
      Na Navarra, filla d'en Garcia d'Ahuero, senyora d'Almussafes, atorga la carta de poblament per a dita alqueria per a un total de 20 pobladors cristians.

 
Còpies conegudes del document:

[A].- Pergamí original perdut.
[B].-  Trasllat en pergamí, fet el 19 de maig de 1252, conservat a l'Arxiu del Regne, de València, secció Clergat, fons Valldigna, lligall 751, caixa 1956-57.
[C].-  Còpia del segle XVIII, inclosa en el Memorial del pleito entre el Monasterio de Valldigna y el concejo de Almusafes, Madrid, 1779, manuscrit conservat en l’esmentat Arxiu del Regne, secció Clergat, llibre nº.3102, foli 4vº.

 
Edicions.
 
a.- DUART ALABARTA, L.- Señorío de Almusafes, 1964, pp.15-19.
b.- GUINOT RODRÍGUEZ, E.- Cartes de poblament medievals valencianes, València, Generalitat Valenciana, 1991, document nº. 91.
 
 
 

TEXT

    Quod est actum in villa que dicitur Escorón, mense februarii anno Domini M. CC. L.
    Sig+num dompne Navarre ante dicte, qui hec concedo et firmo. Sunt testes Fortunius Aznares d'Escorón, et Ferrandus Iohannes, filius de Iohannes Martínez de Manero, et don Exemen d'Ahuero, et erant ibi presentes Petri Ortiz, et Garcia Varellas, scriba publicus in Exeya et iuratus, qui mandato dicti dompne Navarre hec feci scribi et propria manu conclusi et hoc sig+num feci. Et ego Agnes, soror eius, atorgo et confirmo totum hoc et ego posui meum sig+num.

   Hec sunt nomina populatorum qui fuerunt electi et recepti a dictis Iohanne de Aniessa et Iohanne de Ferradas: Petrus Martinez, filius Benedicti de Turribus; Valentinus Seguin; Bernardus Costa; Petrus Zacrou; Jucef Abulfacen, alfaquin, populator duarum hereditatum; Iohannes de Molinos; Maria Godail; Petrus Rubin; Petrus de Sent Martin; Marion et Bernadon; Martinus d'Escoron; Michel d'Escoron; Petrus Catalan; Guillermus Dezcolomer; Arnaldus de Falces.

   Ego dompnus Lupus Ortiz, maritus predicte Navarre, predicta omnia laudo, concedo, aprobo et firmo et promittens quod unquam per me vel per aliam personam in aliquo non contraveniam seu faciam contravenire.
   Sunt testes huius firmamenti dompnus Exeminus de Avuero; Calbus de Valvert et Adam d'Altariba.
   Sig+num  Guillelmi de Iacca, publici notarii Valentie, in cuius posse dictus dompnus Lupus Ortiz predicta omnia firmavit apud Valentiam calendis ianuarii, anno Domini Milesimo CC Quinquagesimo primo. Sig+num Guillelmi Gaucerandi, notarii Valentie, testis. Sig+num Arnaldi de Luzano, notarii publici Valentie, testis.
 

TRADUCCIÓ

 
En honor de Déu omnipotent i de sa mare Maria, i per a crèixer la fe catòlica, nós, Na Navarra, filla del difunt En Garcia d'Ahuero, no coaccionada ni obligada de cap manera sinó espontàniament i amb bon coneixement, amb el consell i voluntat dels nostres parents i amics, volent-ne reduir al culte cristià les nostres alqueries d'Almussafes, establim per a poblar bé i donem a cens a vosaltres, Joan d'Aniesa i Joan de Ferrades, i a altres dihuit socis vostres, aquells que hi vulguéreu poblar i establir en el nostre nom, i als vostres i als seus per sempre, totes les alqueries i rafals nostres de Racef, açò és d'Almussafes, situats al Regne de València prop de Silla i d'Espioca, de forma que cadascú de vosaltres i dels dits pobladors hi tingueu franques i lliures cases suficients i una fanecada i mitja de terra per a horts.

Així mateix, que posseïu tots els termes de l'alqueria de Rafef i tots els termes de Rafalí, tret de tres jovades les quals hi ha de tindre l'hospital d'Almussafes així com si fóra un més dels vostres pobladors, per un total de seixanta-cinc jovades de terra, i tingueu tots els termes de l'alqueria d'Almúnia per un total de dotze jovades de terra, i si allà hi ha més terra, tingueu i hagueu per sempre tota aquella de més en nombre de les dites jovades perquè tota la terra que hi ha en els dits llocs la incloguem en les dites jovades.
Retenim per a nós i els nostres deu jovades de terra amb una vinya, prop del terme de Sollana i prop del camí de Xàtiva, segons és conegut i atermenat.  I establim a cens i donem per sempre a vosaltres i als vostres i als dits dihuit socis vostres, les assignades alqueries i rafals, amb les cases, horts, prats, pastures, herbes, llenyes, caça, planes, muntanyes, fonts, aigües, séquies, pesqueres, arbres de qualsevol gènere que hi ha o hi haurà, entrades i eixides, confrontacions i tots els termes i les seues pertinences, des del cel fins a l'abisme, i amb les veus, accions reals i personals que ens corresponen o correspondran, i de la millor manera que puga dir-se i entendre's per a profit i seguretat vostra i dels vostres.

També volem que hi féu contínua residència i sigueu fidels persones i vassalls nostres, i que vosaltres i els vostres ens doneu de cens anualment per cadascuna de les jovades a nós i als nostres successors huit sous de bona moneda de reials de València, dels quals pagareu la meitat per la festa de Sant Miquel de setembre i l'altra meitat per la festa de Nadal. I cadascú de vosaltres està obligat a plantar i cuidar mitja jovada de terra amb vinya en aquell carrascal, les quals us són assignades per Ferran, el meu batle, de forma que tingueu franques les dites vinyes des de la propera festa de Nadal fins a dins de quatre anys, i durant eixe temps no haureu de donar-nos res per cens o qualsevol altra cosa ni a nós ni als nostres, però passat el dit temps ens pagareu el cens per elles tots els anys a raó de huit sous de reials per cadascuna de les jovades.
També volem que durant el primer any no vengueu a ningú les heretats que allí hi teniu, però passat aquest any tingueu permís i dret de vendre, donar i alienar en la forma que vulgueu i a qui vulguéreu, tant entre vosaltres mateixos com a d'altres, tret de cavallers i eclesiàstics, sense lluïsme, fadiga, confirmació dels documents i qualsevol dret emfitèutic, els quals no ens hi retenim. A més, us perdonem a vosaltres i als vostres el lluïsme, la fadiga, la confirmació dels documents i qualsevol altre dret emfitèutic. I, a banda de l'esmentat cens, no ens fareu a nós ni als nostres cap altre cens, renda, tolta, quèstia, fòrcia i ussatge, establert o que s'hi establirà, si no sols el delme i la primícia, que pagareu en raó de l'església.

També retenim per a nós i els nostres la torre i fortificació, els forns, molins, exèrcit i host, i els plets civils i criminals, dels quals no cobrarem ni farem cobrar res més que allò que es paga i dona per ells en la ciutat de València.  I que els plets civils i criminals siguen jutjats segons els furs i costums de València, excloguent-ne per sempre l'emprar altre costum en les dites causes vostres. A més a més, emprareu els costums de la ciutat de València en tots els vostres plets davant el jutge, aquella persona que tots els anys serà elegida d'entre vosaltres en la festa de Nadal.

També confessem haver rebut i tingut de cadascú de vosaltres i dels dits pobladors vint sous de reials com a entrada, dels quals renunciem a tota excepció de la quantitat no pagada. També prometem salvar, defensar, mantenir i protegir per sempre tant a vosaltres com als altres pobladors ensems amb tots els vostres béns que ara hi teniu o tindreu, per arreu, tal com si en foren fidels i béns nostres. També us prometem i acordem amb vosaltres i els altres pobladors fer que salveu, hagueu, tingueu en bona pau, posseïu i exploteu per sempre les dites alqueries i els termes d'elles, de la millor i més completa forma com abans ha estat dit, obligant a favor vostre i de tots els altres pobladors, les nostres persones i tots els nostres béns, mobles i immobles, per arreu on s'hi troben i els que ara tenim o tindrem. I sobre açò, nosaltres, els dits Joan d'Aniesa i Joan de Ferrades, en el nostre nom, en el dels nostres i en el de tots els altres socis nostres, rebem les dites alqueries amb els seus termes i pertinences de vós, la dita senyora Navarra, sota les dites condicions i forma, prometent-vos i acordant amb bona fe que tindrem bé i fidelment les cases i heretats que se'ns han de repartir en la dita alqueria per a nosaltres mateixos i per als altres pobladors que en el vostre nom elegirem.

La qual cosa és feta en la vila que es diu Escoron, en el mes de febrer de l'any del Senyor de mil dos-cents cinquanta-un.
Sen+yal de Na Navarra, abans dita, qui atorgue i signe açò.
En són testimonis Fortun Aznar d'Escoron, Ferran Joan, fill de Joan Martínez de Manero i n'Eximén d'Ahuero, i hi eren presents Pere Ortiz i Garcia Varellas, notari públic d'Ejea i Jurat, qui, per manament de la dita Na Navarra, va fer escriure açò, ho tancà amb la seua pròpia mà i va fer aquest sen+yal.
I jo, Agnès, la seua germana, atorgue i confirme tot açò, posant-hi el meu sen+yal.
Aquests són els noms dels pobladors que foren elets i rebuts pels dits Joan d'Aniesa i Joan de Ferrades: Pere Martínez; el fill de Benet de Torres; Valentí Seguí; Bernat Costa; Pere Sacreu; Yusuf Abulfacen, alfaquí, poblador de dues heretats; Joan de Molino; Maria Godall; Pere Rubí; Pere de Sant Martí; Marion i Bernardó; Martí d'Escoron; Miquel d'Escoron; Pere Català; Guillem Des Colomer i Arnau de Falces.
Jo, en Llop Ortiz, marit de la dita Navarra, lloe, atorgue, aprove i confirme totes les coses dites, prometent que mai aniré ni faré anar en contra per cap cosa ni per part meua o per altra persona.
En són testimonis d'aquesta confirmació el senyor Eximén d'Ahuero, Calb de Vallvert i Adam d'Alta-riba.
Sen+yal de Guillem de Jaca, notari públic de València, en mans del qual el dit senyor Llop Ortiz signà totes les dites coses, de València estant, en les calendes de gener de l'any del Senyor de mil dos-cents cinquanta-un. (1 de gener del 1252).
Sen+yal de Guillem Galcerà, notari de València, testimoni.
Sen+yal d'Arnau de Lluçà, notari públic de València, testimoni.