Quan parlem de les Cartes Pobles valencianes no podem centrar-nos en fets aïllats, ja que hi ha més de 300 repartides per les diverses poblacions valencianes. A més a més, es tracta d'un dels documents històrics més important per als pobles, sobre tot amb el córrer dels segles.
L 'època de Jaume I és un moment puntual en el qual s'accelera la història. Amb la conquesta i el posterior repoblament es produeix una època de grans canvis i es crea una nova societat.
Els musulmans portaven quasi 800 anys vivint a les terres valencianes i mantenien el que era la societat islàmica. Però, entre I'any 1238, conquesta de la ciutat de València, i l'any 1252 es va produir l'ocupació del territori, es va expulsar als musulrnans i els cristians conquistadors es repartiren les terres. És en aquest moment quan es van crear les Cartes Pobles i, amb elles, la societat feudal.
Nosaltres som hereus d'aquells repobladors i, és per això que no hem d'oblidar que el que som actualment com a poble valencià té uns orígens clars en tot aquest fet històric.
 

Es tracta d'un document jurídic que s'atorgava i que regulava com anava a viure la gent que arribava a eixos pobles d'on s'havia expulsat als musulmans.
Aquest document estableix les condicions mínimes en les quals van a viure els repobladors, les garanties, els impostos - renda feudal - que van a pagar, així com la regulació del dret a utilitzar tots els recursos naturals del terme en el qual es troben. En definitiva, es regulen tots aquells detalls que afecten a la vida de la comunitat.
Cal tenir clar que els repobladors són famílies de llauradors, procedents de Catalunya i Aragó , que arriben a València en busca de millors condicions econòmiques i que s’integren en una societat feudal i cristiana.
Tots aquests documents s'escriuen en pergamins i el poble els conserva com a conseqüència del caràcter utilitari que per a ells mantenen. Malgrat això, actualment els valorem pel seu caràcter històric.
La Carta Pobla ens parla d'un context politic que s'està organitzant en aquell moment, ja que al llarg del segle XIII la història creix i es transforma.
 

La Carta Pobla d' Almussafes té un valor jurídic i manté algunes clàusules que reforcen la idea de fundació de la Vila d' Almussafes.

• En ella s ' explicita que els veïns van a estar sotmesos al règim dels Furs de la ciutat de València.
• S ' estableixen normes sobre el dret civil i penal.
• Es marca també el caràcter col·lectiu dels veïns (caràcter de comunitat).
• Inclou unes línies en les quals s'atorga que els pobladors puguen triar anualment a un veí per a què faja justícia ( concessió del càrrec de justícia), la qual cosa suposa l'inici i la fundació de l'Ajuntament.
• Els protagonistes d'aquest document són:

1 - la senyora feudal: la noble aragonesa d'agüero.

2 - els llauradors: Afortunadament trobem detallades a les 20 famílies en la Carta Pobla d' Almussafes i, és per això que sabem que eren mitat aragonesos i mitat catalans.

• Ens trobem davant d'una xicoteta Comunitat de Llauradors, d'una Comunitat Rural. Per raó d'açò, aquest document parla molt d'impostos i de drets agraris. La terra es dóna a cada família (9 hectàrees) i han de pagar 8 sous a l'any. Es tracta d'una molt bona donació si tenim en compte que en un dia es podia guanyar un sou. Sens dubte, s'està creant un senyoriu feudal.

Alguns dels territoris són donats pel propi rei Jaume I, sobre tot en el cas de poblacions i ciutats riques en aigua i grans. En altres, com és el cas d'Almussafes, la donació es realitza per part del senyor feudal.
Continuat amb la repoblació, cal destacar que els altres valencians -els musulmans -encara que foren els vertaders perdedors -no desaparegueren immediatament de les terres valencianes. Alguns es quedaren en les comarques de l'interior, on el territori no era de regadiu, des de l'època medieval fìns el segle XVII. Altres, especialment en les terres de l'Horta Sud, continuaren vivint allí però separats dels cristians i en les terres de menys valor situades als arrabals de les poblacions.
El fet que un població es repoblara o no depenia de situacions concretes:
 

1. que el senyor feudal tinguera facilitat per a repoblar

2. que les terres foren riques i disposaren de tallers artesanals.

3. A I'Horta Nord, l'expulsió dels musulmans fou radical, ja que aquestes terres disposaven d'un sistema de rec molt desenvolupat. A l'Horta Sud va passar tot el contrari.

En 1276 es va produir LA SEGONA GRAN GUERRA DELS MUSULMANS
CONTRA ELS CRISTIANS.

Els musulmans tornaren a perdre -amb la derrota foren expulsats detinitivament -i es crearen de nou Cartes Pobles. És per això que Alrnussafes disposa d'una segona Carta Pobla, possiblement perquè la primera no va acabar de funcionar entre els pobladors inicials. Desafortunadament, en aquesta no s'inclouen els noms dels cristians però se suposa que es desplaçaren també des de Catalunya i Aragó. 
El GRAN REPOBLAMENT VALENCIÀ SE CENTRA ENTRE 1270 1 1300 (FINALS DEL S. XIII, QUAN ELS MUSULMANS JA ESTAVEN COMPLETAMENT DERROTATS.

Commemorar el 750 aniversari és una excusa per a parlar de l'origen del nostre poble.